
La Romàntica,
una mica de història
La Romàntica del Saladar és una agrupació musical nascuda el 1994 a Xàbia, a mig camí entre les altures del Montgó i l’aigua del mar Mediterrani. Aquesta formació, coneguda popularment com la RAS la romàntica, està moguda per la intenció de fer música amable, divertida i nostra, tant per ser escoltada com per ballar.
A la nostra mar i també a la nostra terra, l’aire de les cançons el marca el llevant, el xaloc o el llebeig. Les nostres brises tenen sabor i flaire, gust i olor a quadrilla, a menjars i a salobre.
Han arreplegat, arranjat, adaptat i compost melodies que van des de masurques a polques, passant per xotis, havaneres, valsos, pasdobles... que interpreten en concerts, balls, cercaviles, processons i animació i festa, molta festa!
La formació es composta per flauta, clarinets, saxo, trompetes, trombó, bombardí, tuba i percussions, conformant un grup d’instruments de vent, característics de les bandes de música. És per tant la música de principi del segle XX, quan estes agrupacions conformaven la banda sonora de les festes i celebracions, la que els influencia i d’on prenen model per a les noves creacions. Els músics de la Romàntica del Saladar formen colla des de l’any 1994. Molts d’ells ja havien tocat junts en altres formacions bandístiques oficials o improvisades de la comarca de la Marina septentrional. Fugint de la xaranga i la macrobanda de metall, es van trobar amenitzant-se els sopars de la penya en la partida del Saladar amb músiques amables, ballables i cançons de sobretaula.
No cal relatar la diversitat d’actes locals que són capaços d’acompanyar, perquè no hi ha embolic fester a Xàbia on no els hages de trobar (fira de Pasqua, festes de la mar, fogueres de Sant Joan, trobada de barques de vela llatina...) i col·laboren, i ja en van cinc, en l’organització del festival Xàbiafolk.
Però també han fet moltes incursions ja als pobles del veïnat i del País Valencià, on sempre han deixat un bon perfum de sarau. Han estat elements actius en el Festa-carrer a Ondara, en el Cant al Ras de Massalfassar, Trobades d’Escoles en Valencià...
Des d’uns anys cap ací se’ls ha sol·licitat per tot arreu dels països catalans i part de l’estranger: des d’Arsèguel o Taüll al nord fins al sud a Petrer. Mediterrània-Fira d’espectales d’arrel tradicional 2001 i 2004. Han actuat als Tradicionàrius de Gràcia (1998 i 1999), Sa Pobla (2001), Ondara i Roquetes (2006). En incomptable ocasions al cicle SOLC del Lluçanès (des de 1997 fins 2004). Han participat al FIM-pt’99 de Vilanova i la Geltrú. Al Progama SARC de la Diputació de València amb actuacions arreu de la província des del 2000. Seguici inagural en les Festes de Sant Magí’04 de Tarragona, Aranjuez Folk’05, FolkChinchón’04, Festa do Vendimia 2001 de Palmela (Portugal)...
Destaquen però, les actuacions estel·lars com l’any 2001 a la Plaça de Bous de València en un concert de més de 6000 espectadors amb Urbàlia Rurana i Primera Nota. La Tamborinada 2002 al Parc de la Ciutadella de Barcelona amb Els Ministrils del Raval. Macro-concert folk amb Quico, El Célio el noi i el mut de Ferreries en les Festes Majors de Santa Tecla’05 de Tarragona. A Les festes de la Mercè’05 de Barcelona i a la Magdalena’06 de Castelló amb Urbàlia Rurana en l’espectale conjunt La vespra i la festa.
Pep Bas”Coeta”: veu. saxo tenor.
Tolo Bas “Coeta”: trompeta i fiscorn.
Hèctor Buigues “Calavera”: veu. trompeta i corneta.
Joan Buigues “Calavera”: tuba.
Salvador Cruanyes “Sauro”: bombardí
Ximo Monllor: veu. Clarinet. percussions
Hector Peris: bateria
Quico Roselló “Capi”: veu. Trombó. percussions
Rafa Soriano “Polaina”: veu. flauta tavessera. Percussions
Els membres de la Romàntica són nascuts a Xàbia (la Marina), Benilloba (El Comtat) i la Pobla del Duc (La Vall d’Albaida) i a la banda de música del poble han après a tocar els seus instruments, la interpretació en conjunt i a estimar la música, per a banda, primer, i la popular, després.
Tots han format part de diverses formacions musicals, tant com a intèrprets o com a directors: banda de música, colla de dolçainers, quintet de metalls, grup de percussió, pop, rumba... i com no, folk.
Alguns d’ells s’han format acadèmicament als Conservatoris Superiors de Música d’Alacant, Castelló i València, especialitzant-se en els seus instruments.
Han begut de les fonts de les velles bandes de música, en les quals s’inspira l’esperit musical de La Romàntica del Saladar, participant i promovent cercaviles, processons, aurores, desfilades, serenates... i han escorcollat arxius i estudiat gravacions per aconseguir fidels interpretacions de la música que pregonen.
tornar 